dijous, 5 d’agost del 2010

Arribada i estada!

Bon dia!

Des de Beira la Maria i jo us intentarem fer una introdució ràpida a on estem i qué anirem fent!

Ara mateix tenim el Clan separat en tres grups, dos dels quals estem en trànsit: l'Eli, el Pablo, l'Àlex i la Laia ja estan a la Missão, la Clara i el Jofre arriben demà a Beira i la Maria i l'Arnau resten a Beira esperant que arribin per marxar cap a Inhaminga.

Moçambic fou colònia portuguesa fins l'any 1975 quan quedà alliberada i es crearen les formacions polítiques corresponents. Des del 1976 fins al 1991 van haver-hi una guerra civil fraticida pel poder. Actualment, 16 anys desprºes de finalitzar la guerra, encara costa parlar del que va significar la guerra per als moçambiquenys.

Na Missão:
La missão en la que treballarem durant el més d'agost está situada a un lateral de la població d'Ihnaminga. La trobem en mig de la sabana tocant al Parc natural de Gorongosa a 283m d'alçada sobre el nivell del mar. És una zona d'una temperatura que varia d'entre els 17ºC o 18ºC de mínima i els 35 de máxima a l'hora de més insolació als finals de la temporada seca i hivernal. És a dir, durant el mes d´Agost.



Inhaminga está a 185km de Beira, 132 dels quals es fan a través de pistes forestals per dins de la sabana i la selva fins arribar-hi.

La Missió té com a principals projectes els d'educació i alimentació infantil i juvenil. En el primer és en el que incidirem principalment el Clan de l'AE Can Baró. La Missão treballa quasi en la seva totalitat amb noies per procurar que entenguin i parlin el portugués i rebin una educació mínima semblant a la ESO.

La població d'Inhaminga i de la província (Sofala) es dedica a l'explotació agrícola o a la generació i venda de carbó vegetal. La gran majoria que es dedica a l'explotació agrícola ho fa per al propi consum i per poder fer algun canvi per altres aliments amb els veïns.



Aquest any, l'época humida no ha estat molt fructífera i per això els pagesos estan passant molta més gana i han augmentat el robatoris, sobretot de menjar dels camps dels veïns.

Per cert, estem tots bé, ens han acollit molt bé i menjem massa bé.

3 comentaris:

  1. Susanna Matesanz i Adrobau5 d’agost del 2010, a les 17:32

    Hola a tots! Que be que les coses es vagin arreglant.
    Espero que malgrat aquest començament accidentat tot vagi molt be.
    Passeu-vos-ho súper be i aprofiteu al màxim aquesta experiència que segur us marcarà poc o molt. Tingueu els ulls i la ment ben oberts i deixeu-vos impregnar de la màgia africana. I pel que fa a les noies de l’internat que també per elles sigui una experiència gratificant, que s’ho passin be, que aprenguin coses noves i que els hi quedi un bon record.
    Nosaltres també viurem des de lluny tot això amb vosaltres i el blog. VISCA LES NOVES TECNOLOGIES.

    ResponElimina
  2. La Clara i en Jofre ja han sortit de Barcelona amb una motxil·la carregada d'ilusions i emocions, en breu els podreu abraçar.
    Ensumeu, escolteu, saboregeu i disfruteu de tots els moments que bé s'ho valen, els bons i no tan bons que tot plegat al final quedara com una anecdota digne d'explicar i de riure, ben segur.
    Petonassus (enveja, mooolta enveja)

    ResponElimina
  3. Hola a tothom!!! ens alegrem molt de rebre noticies vostres. Esperem continuar rebent noticies i fotos!!!!

    Molta sort amb la tasca que esteu fent, ànims i molts petonets de l'Akela i el TreKye.

    ResponElimina