Avui hem iniciat el dia a les 7.30 amb el habitual "matabicho", ja que a les 8 del matí teníem la missa de diumenge, que ha durat 1 hora 45 minuts aproximadament. La missa d'aquí és força més dinàmica i activa que la de casa: canten i ballen alegrament. Cap al final de la missa el padre José ens ha presentat davant de tota la comunitat d'Inhaminga.
Després de l'acte havíem quedat amb un grup de joves dinamitzadors de la parròquia per fer activitats d'animació als nens del grup "Padre Damião", als quals els feien una estona de formació sobre la història del Padre Damião, que va ser un missioner que del 1860 al 1889 va treballar amb leprosos fins que va morir d'aquesta mateixa malaltia; i després ens tocava a nosaltres fer la dinamització dels jocs. Hem dividit els 39 nens presents en 3 grups: d'1 a 7 anys, de 8 a 11 i de més de 12. Jo personalment he estat amb el grup d'1 a 7 anys amb la Maria i la Laia i dues noies dinamitzadores de la parròquia, amb els quals hem fet un joc de presentació (ens havíem de passar la pilota dient el nom de la persona a la que passàvem la pilota), els hem ensenyat el pica paret i després la bomba. Ha estat una experiència molt interessant i divertida! Els grup de mitjans (Jofre, Arnau, Clara i un altre dinamitzador de la parròquia) han fet un altre joc de coneixença, el salta foulard i futbol xino.
El grup de grans (Gela, Pablo i dos dinamitzadors de la parròquia) també han començat amb una presentació i després han jugat al mocador (un joc que ja havíem descobert que els encanta, el primer cop que hi vam jugar amb les nenes vam acabar amb mig poble de públic).
| ||
| De Projecte Realitats Estiu 2010 Clan II |
Després d'haver fet els jocs vam fer la valoració amb tots els dinamitzadors, els quals ens van agrair molt la nostra col·laboració i ens van dir que els hi havíem agradat molt els jocs. Nosaltres els hem donat les gràcies per haver-nos deixat treballar amb ells, que ha estat una experiència molt enriquidora. Hem quedat ens ajudar-los cada diumenge mentre estiguem aquí.
Després havíem quedat amb el Padre José i el Padre Carmona (el comptable de l'internat) per anar a dinar a fora a un restaurant (que es deia Dalmann) molt cridaner pels turistes. I el camí ha estat brutal! Àfrica 100%! Hi hem anat en jeep, típic jeep amb cabina a davant i caixa a darrere, i anàvem tots a darrere per un camí de terra ple de bonys (que ens hi hem deixat el còccixs) molt de pressa. I hem travessat una tempesta tropical!! Brutal, tant a l'anada com a la tornada!
El restaurant era boníssim, hem demanat lombo (llom) amb patates, o gallina amb llimona i picant amb patates, o truita amb pernil i verdures. Tot boníssim, repeteixo! Tot i que ens han fet esperar 1 hora i quart perquè comencen a fer el menjar després d'haver-lo demanat, i tarda la seva estona. Però l'etona ha valgut la pena!
Quan hem tornat cap a la missió ens hem trobat a les nenes jugant un partit de futbol, com sempre hem quedat admirats amb la velocitat a la que es mouen i el poc mal que es fan sempre que cauen, que no són poques vegades.
Finalment, hem sopat, boníssim tot com sempre, i ara ens n'anem a dormir que estem cansadíssims i demà ens espera un dia dur amb les classes. I l'Arnau i l'Esther faran la primera sortida a les aldees dels voltants! ja ens explicaran que tal els hi ha anat!
Apa! Bona nit a tothom!! Petons. Eli.
Hola Claners!!!
ResponEliminaAra ja em crec que esteu a l'Africa!!! Em pensava que havieu entrat a un enciclopedia en contes d'anar a l'Africa!!!! ;) Jo tb em moro d'enveja de ser a Moçambic. Doneu record a la creu del Sud de part meva!!!