Aigua: font de vida?

Avui dos del grup hem visitat el poblat de Thiki Thiki a 50km de Inhaminga, per dins de la sabana. El padre José havia d'anar a veure com avançava el pou que estant construint per abastir 50 famílies (unes 450 persones). En aquella zona, el pou més pròxim està a 8 km que poden fer amb bicicleta o a peu.

En aquesta població, de les més mancades de recursos de la província, no tenen cap mitjà de transport i la majoria de famílies han d'anar a buscar l'aigua a peu. És un viatge d'un dia sencer per carregar un bidó de 20 litres d'aigua damunt del cap per cada jove o adult i, en el cas de bicicleta, 3 bidons de 20 litres lligats al portaobjectes.

Dones carregant aigua per al poblat de Inhamingua

En aquesta comunitat el mossens han aconseguit convèncer als homes de les famílies perquè excavin un pou en un punt concret i creïn una mica de vida unida. Porten un mes excavant, han arribat als 8 metres de profunditat i ja han trobat aigua. És clar, però, que aquesta aigua encara no és prou pura com per ser mínimament potable; encara els hi falten 5 o 6 metres més fins a poder treure aigua neta, sense sediments ni residus. Però ja tenen aigua i ho expliquen plens de joia, ja és un gran avenç!

Pou en construcció del poblat de Thiki Thiki

El fet de tenir aigua permetrà a aquesta comunitat plantejar-se conrear alguns fruits per poder alimentar-se i vendre com tomaqueres, patates, mandioca (la base de la seva alimentació) i col. Actualment tenen gallines, paons i cabres que no fan servir per alimentar-se, sinó per comerciar a la carretera principal a canvi de meticais (la moneda del país) o altres tipus de productes: bidons per l'aigua, terrissa, estris de cuina, roba, aliments varis, etc...

Per fer que el pou es mantingui útil durant més temps ells mateixos es construeixen tubs de ciment per evitar que les parets cedeixin i la posterior tapa que faran pel pou evitarà que qualsevol animal o persona pugui caure i embrutar la font d'aigua.

Aquells que no tenim manca d'aigua no en som conscients de tot el que pot significar viure supeditat a aquesta. Dels 30 dies d'un mes, 15 estaríem anant i tornant a buscar aigua, rentaríem roba 1 vegada al més (prop del pou, és clar) i mantenir la nostra higiene personal seria innecessari. Comerciant estaríem diàriament de 8 a 12 hores (això suposant que fóssim homes i tinguéssim res per comerciar) o tenint cura dels nostres fills (de 5 a 13 per dona o família).

Tot i així, el conreu a les zones rurals no té rotació, ni guaret i esgoten la terra. D'altra banda, no són de regadiu, sinó que només es rega quan plou i depèn de la pluja que les collites surtin endavant o no. Però això és un altre tema que ja parlarem un altre dia.

Fins ara!!