Diferències

Diferent. Realment és una paraula que hem utilitzat més d'una vegada durant aquest viatge. les diferències entre cultura catalana i mozambiquenya és molt àmplia. Des de les diferències bàsiques de pell i idioma a altres molt més complexes.

Ja quan anem a ajudar a la "papa" (que crec que s'ha explicat durant els anteriors posts) notem la diferència dels nens d'aquí i d'allà. Nenes de sis anys acompanyant els seus germans de dos. És molt complicat a aquesta edat tenir tanta responsabilitat sobre una criatura, i més quan encara no s'ha pogut "formar" com a nen. Realment no m'imagino els nens de Catalunya fent una cosa d'aquest estil, tenint en compte les situacions de cada país.

Però les diferències no són només de país a país, sinó que també les trobem dins. Tornant a la "papa", justament l'altre dia vam observar moltes coses que ens van fer estar atents. Alguns nens que venien, després ja tenien papa al seu cole i venien a menjar doble. Alguns, venien amb més plats per persona i al repetir, se'l guardaven per portar-lo a casa. Mentre passa això, alguna minoria de nens, ha d'ajudar al seu germà donant-li de menjar i no poden menjar tots dos dues vegades com ho fan alguns altres.

Passant a la lar, també trobem la gran diferència del poble d'Inhaminga. Les menines de la lar tenen moltes comoditats i privilegis, comparant amb alguns nens i nenes de la resta del poble. Possibilitat d'estudiar, un lloc on dormir i un lloc on menjar i poder-se rentar. Molts d'aquests aspectes, són uns avantatges que alguns nens d'allà no podran tenir. Tot i que són conscients, a les menines a vegades els hi costa posar-se a estudiar el que toca, ja siguin taules de multiplicar (que els hi costen) o qualsevol altra cosa.

Tocant el tema de les classes de tarda i matí al centre Damián hem pogut veure que la majoria d'alumnes que venien eren nois (ja que hem sentit que les noies no li donen importància a l'estudi), i que molt pocs aprofitaven el fet que estiguéssim allà com a reforç dels seus estudis.
I per últim, la diferència entre la descendència d'aquí i d'allà. De 6 a 10 fills més o menys algunes famílies. És molt difícil sobreviure i mantenir a una família i a més voler estudiar i treballar.

A vegades quan es té, no es pot veure el que realment importa; i a vegades quan no es té, es fa el possible per seguir endevant. Aquesta és la diferència que m'ha marcat més durant el que portem de viatge: la forma de viure, el seguir endevant. És l'esperit que és necessita: seguir malgrat les adversitats que es presentin. Tot i que molts cops no s'aplica com és degut i això fa que es produeixin les diferències que deiem.

Gela