dimecres, 18 d’agost del 2010

Necesitem reforços!!!

Avui, jornada de personal reduït a Inhaminga.

Aquest matí gran part del contingent ha marxat ben d'hora a Beira, a visitar una mica la capital del districte aprofitant que acompanyaven a l'Arnau, que ha iniciat el seu viatge de retorn. Hem quedat fent guardia el Gela, la Laia i un servidor, Jofre, així com també l'Esther. Hem fet les classes normalment i després hem anat a matabichar una mica. El dia ha començat amb mals auguris, doncs els meus dos fidels companys no estaven gaire fins encara. Després hem anat a servir la papa, que avui com cada dimecres tocava, però amb tants pocs efectius ha estat una gesta complicada. Hem acabat tant saturats que avui no hem ni jugat amb ells, hem netejat els estris i hem esperat una estona a veure si algú volia fer classe. En vista del poc èxit, la Laia s'ha retirat a sus aposentos fins l'hora de dinar, ja que el seu estat havia empitjorat una micona i tenia unes dècimes de febre. Després de dinar minsament i en petit comitè, ens hem preparat mentalment per la tarda, on les classes ens han fet molt mal al nostres ànims. Avui les hem acabat gairabé amb puntualitat britànica. En acabat, i després de un breu repòs, he anat a fer un parell de jocs amb les noies de la Lar, futbol xino (els hi apassiona) i al mata-conills (que també ha causat furor), mentre el Gela i la Laia s'estiraven una estona per acabar de recuperar-se una micona. Havent sopat, poca cosa. La Laia ha anat a dormir ràpidament, i els altres, sense massa més a fer que companyia mutua, no hem tardat a retirar-nos també. En resum, dia grisot a Inhaminga sense els nostres companys, bastant avorrit i tranquil. Massa pel nostre gust. Esperem amb ànsia el seu retorn demà a la tarda, així com una contracrònica de la seva jornada, esperem que més positiva que la nostra.

Jofre Mateu, Waka Waka, Inhaminga

1 comentari:

  1. Bon diaaa!!! Com esteu equipo? Ja us trobo a faltaarr!!! Jo ara a Madrid esperant a agafar el vol cap a BCN. Dir-vos nomes que gaudiu del que us queda al màxim i capteu tota l'esència que pugueu d'aquest racó de món! I doneu molts records i abrçades a les meninas i als padres de part meva.
    PD: a veure que feu dissabte que reniu visita del Bisbe i es queda a dormir amb vosaltres, je, je....
    Un petó

    ResponElimina