A Moçambic l'educació formal es centra en 12 anys d'escolarització i amb un any mes per poder ser professor. La matèria a donar és la mateixa que exigim nosaltres a 2n de batxillerat.
Ara bé, la forma d'educar és molt diferent de la nostra. Les classes són completament magistrals, sense cap dinàmica ni estratègia per poder fer entendre els processos lògics i mecànics d'assignatures de ciències com matemàtiques, física i química o de llengües com portuguès o anglès.
En les primeres ens trobem dubtes de base. Per exemple cal explicar els camps electromagnètics a física, però no tenen coneixement de vectors, amb el que no podem explicar què són els camps i com funcionen. Si no resolen primer els coneixements de base, no poden comprendre i desgranar els continguts següents. En el cas de les matemàtiques, han de resoldre equacions de segon grau, però encara no saben multiplicar amb agilitat i dividir amb més de dues xifres.
En el cas de les llengües ens trobem que el dialecte que parlen a la província (Sofala) és senna. Aquest és un dialecte que no té estructura gramatical complexa com les llengües romàniques. Un exemple el trobem amb la paraula "xiki" que vol dir "noia bonica". Per tant, estructures com subjecte + verb + predicat o, senzillament, una paraula amb l'article corresponent no està dins l'estructura lògica materna pròpia.
A l'hora d'aprendre portuguès (llengua en la que funcionen els organisme públics i oficials i tots els llocs de presa de decisió, així com l'educació) mostren dificultats per poder formular frases i poder crear oracions subordinades, el mateix amb l'anglès i el francès. Això afecta moltíssim a la comprensió lectora, que, alhora, no els permet avançar en la comprensió de continguts.
Per passar de curs tenen un sol examen que consta de 16 preguntes simples i responent-ne 7 bé ja passen al següent curs.
A l'escola de professors (que també està a Inhaminga) fan un curs d'un any en la que els hi ensenyen més continguts (llengua, matemàtiques, ciutadania...) i no ensenyen didàctica, amb el que a l'hora de posar-se a treballar davant dels infants, a educar, no tenen altra forma de fer-ho que llegint el llibre o resolent directament els problemes sense poder aprofundir en els mecanismes lògics de l'aprenentatge de cada infant.
Per això, moltes de les hores que fem de classe de llengües, d'educació social i algunes de ciències naturals les plantegem a partir del joc cooperatiu, del dibuix, de la cançó, de la redacció, de l'expressió verbal davant dels companys i del reforç positiu. Basant el seu procés d'aprenentatge en la vivència del contingut.
Arnau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada