La dona a les zones rurals de l´África Subsahariana no és valorada com a tal ni com es mereix.
A la zona d´Inhaminga (on es porta a terme el nostre projecte) la majoria camperola, mínima alfabetització i un grau de pobresa molt elevat, la dona que neix és una boca més a la que alimentar que no aportarà cap benefici a la família fins que la puguin vendre.
Tradicionalment, la dona s´encarrega de tenir fills i tenir-ne cura, per tant, als dotze anys aproximadament (quan està desenvolupada, ja és fèrtil i encara verge) busquen un marit per casar-les i que crein una família i ja no sigui la seva responsabilitat, sinó del marit. Una altra possibilitat és vendrela, fer-la servir com a moneda de canvi.
Per aquesta raó, no es dediquen esforços des del propi nucli familiar a l´educació d´aquestes nenes/noies. L´educació significaria poder pensar per si mateixa, poder decidir, poder gestionar l´economia familiar i/o la d´un negoci si fés falta.
En aquesta línia ens comentava la Sra. Glòria, Directora del Ministeri de la Dona i de Serveis Socials de la Província de Sofala en un "lunch" que varem mantenir ahir. Els projectes es centren en l'educació de la dona i en la participació d'aquesta en els diferetns forums de decisió polítics i institucionals. Actualment la dona té una presència apròximada del 30% en els diferents espais i mantenen càrrecs polítics en un 28%.
Tot i així, aquesta participació és només un número, donat que la majoria de dones no tenen la formació adequada per entendre el portugués (idioma oficial del país) i per poder-se expressar en aquesta llengua.
El govern destina la major partida del pressupost anual a la formació sobre higiene a la població, sense pensar que si formes a la dona sobre l'ús de les letrines i de com han de rentar-se després de fer-ne servir aquestes, la dona formarà a la seva família amb el que s'aconseguirà un efecte multiplicador i exponencial.
D'altra banda, aquestes dades i projectes només es duen a terme a les ciutats, a les poblacions rurals es troba una tradició arrelada i molts pocs canals d'informació reals que permetin fer difusió d'aquests missatges. Tenen canals de televisió i ràdio, així com internet per GSM, però no tenen els mitjans per poder gaudir-ne.
Endavant Clan II!! Ara que esteu vosaltres col·laborant en aquest projecte i teniu a l'abast internet i en concret el bloc Waka Waka, podeu exercir d'altaveu i difondre totes aquestes experiències que esteu vivint i les realitats que esteu coneixent. Bona ruta. Edgar.
ResponEliminaHola Clan II!! Ara que tenim la informació trobem a faltar que ens digueu que esteu fent, com esteu, quin programa teniu, com us sentiu, que esteu veient... i com heu redimensionat totes les expectatives despres de veure la realitat, perque des de lluny estant ens costa fer-nos a la idea.
ResponEliminaUna abraçada!!
Hola!! El Francesc té raó, podrieu explicar com passeu el dia i quines activitats feu, i quina impressió us fa tot. Us felicito pel blog. Per ara resulta molt interessant. Molts petons i endavant!
ResponEliminaTxus