Després d'uns dies de desaparició total... tornem a ser aquí!!!
i quins dies... hem marxat per no parar eeh! Ens llevavem el dia 13 a les 7:30 per esmorzar a les 8 i marxar cap a l'aventura a les 8:30 direcció a la missió de Gorongosa. Ens vam embotir tots 10 en un cotxe de 5 places: 2 de conductor i copilot, 4 als seients del mig i 4 al maleter. Quina calor i quin agobio i quin rebombori amb tants de bots!! Durant 1,30 hores fins a Maçamba on vam fer una paradeta (una "aldea" on estan construint actualment el seu primer pou d'aigua) per veure com portaven el pou, si tenien problemes i ja que hi erem vam jugar una estona amb els nens d'allà a salta foulards amb tots els nens, a l'stop amb els grans i al "passe missi" amb els petits. Hi vam estar una hora.
Un fet molt curiós amb el que ens vam trobar va ser que hi havia 7 infants amb la pell més clara del normal i uns ulls verds preciosos, a més d'una nena albina. Després de marxar de Maçamba i dirigir-nos cap a Gorongosa, durant el viatge va sorgir el debat sobre tots aquests nens diferents de la resta: que si era un fet genètic, que si eren fills d'un missioner extranger alemany, que si era un tret d'albinisme, que si era una mutació.... ens preguntem quina teoria debeu tenir vosaltres o quina recolzeu, tenint en compte que no vam veure el pare, que la mare era negra, i que suposem que eren tots fills del mateix pare inclosa l'albina.
Al cap de 2, 30 hores d'estar embotits altre cop al cotxe, arribem a la missão de Gorongosa on es pensen que som un grup de casats. Un cop arreglat el malentés ens porten a les habitacions tot i que l'Arnau i la Clara van ser marit i muller per un dia. Just després de dinar ens tornem a embotir al cotxe (aquest cop 11 persones) cap a Nhankuku a veure les cascades. 40 minuts en cotxe i 40 més caminant, travessant camps de cultiu i amb paisatges impressionants. Passats uns 30 minuts caminant, amb la cascada davant, en quedaven 10 d'escalada quasi trepant per les lianes dels arbres i arrebossar-nos en la sorra. De baixada, un coet al cul per tal d'arribar abaix abans que es fes massa fosc. Un cop al cotxe amb molt poca llum del cotxe ens tornem a embotir al cotxe: 2 davant, 5 al mig i 4 al maleter. Vem tornar a la missió just per sopar enterar-nos que ens quedariem allà un dia més i anar a dormir, ens haviem d'aixecar a les 4,30
El dia següent cap al parc a veure molts animals. Ens aixequem quan la gent marxa a dormir i entrem al cotxe encara de nit. Aribem al parc a les 6,30 del matí després d'estar anxovats al cotxe. Paguem un preu més elevat del que esperavem i ens dividim mitjançant un joc d'atzar en el cotxe del padre José i en el cotxe safari. Comencem la ruta de tres hores en la qual veiem un nyu solitari, cocodrils, "pumbas" (facocers), gasel·les i derivats, aus diverses, macacos, més pumbas i alguna que altra gasel·la. Dinem en un buffet lliure, on ens posem les botes de postres de xocolata, melindros, peix espasa i patates fregides. Després de dinar altre cop al cotxe per veure els troços de parc que ens haviem saltat pel matí, ens dirigim a veure els hipopòtams i cap al final del camí STOP, no es pot passar, ens quedem sense veure els hipopòtams. Anem per diferents camins sense cap direcció concreta fins que al arribar a una gran esplanada decidim tornar a l'entrada i recollir al padre José que fa tres hores que ens espera. Tornem decebuts: ni zebres, ni lleons, ni pingüins, ni girafes, ni orques, ni lleopards, ni vaques, ni caballs, ni unicorns, ni foques, ... quan de sobte un crit va despertar els pensaments depriments i mig somiant - PARA PARAAAA!! TIRA ENRERE, ENRERE, ENRERE, ENRERE!! - l'Eli no recordava que la conductora no sabia català a causa de l'emoció fins que la Clara va traduir-ho. Vuit coma trenta-dos metres enrere aproximadament una lleona amb els seus dos cadells ens esperaven mig amagats. Baixem finestres i sortim del cotxe per fer unes bones fotos, inconscients que els 3 animalons estaven a uns 20 metres de nosaltres. Tornem tots contents cap a Gorongosa.
Un cop allà la Laia va anar directa al llit. Després de sopar mentre xerràvem tots a una saleta, apareix la Laia blaaaanca com la neu demanant ajuda, la Clara i el Jofre es van aixecar i van anar fent parades pel camí cap al lavabo per vomitar. Al cap d'una estona l'anem a veure tots i ens la trobem asseguda al llit fent broma com cada dia sobre el suero i el seu bon gust. Marxem tots a dormir i comença la party. A les 22 hores la Maria no pot dormir i es mareja una mica, dona un parell de voltes per l'habitació i torna al llit. 15 minuts després sent com l'Eli s'aixeca i marxa corrents. Al veure que no torna, la Maria s'aixeca a veure com està i es mareja a mig camí. Al arribar al lavabo el Jofre era a la porta i l'Eli dins. La Maria corre cap a l'altre lavabo i vomita. Totes dues vomitant i el Jofre anant d'una lavabo a l'altre per si necessitaven res. Una nit mogudeta. La missa del dia següent només comptava amb el Pablo, la Clara, l'Arnau i el Gela, tot i que no tota l'estona. Per la tarda, després de descansar uns i dinar els altres ens embotim altre cop al cotxe per començr el viatge de tornada per asfalt: més llarg però més tranquil.
A l'hora de sopar no tots ho fem. Poc poc i un a un anem marxant a les habitacions: estem cansats, malalts i tenim son.
Demà serà un altre dia.
i quins dies... hem marxat per no parar eeh! Ens llevavem el dia 13 a les 7:30 per esmorzar a les 8 i marxar cap a l'aventura a les 8:30 direcció a la missió de Gorongosa. Ens vam embotir tots 10 en un cotxe de 5 places: 2 de conductor i copilot, 4 als seients del mig i 4 al maleter. Quina calor i quin agobio i quin rebombori amb tants de bots!! Durant 1,30 hores fins a Maçamba on vam fer una paradeta (una "aldea" on estan construint actualment el seu primer pou d'aigua) per veure com portaven el pou, si tenien problemes i ja que hi erem vam jugar una estona amb els nens d'allà a salta foulards amb tots els nens, a l'stop amb els grans i al "passe missi" amb els petits. Hi vam estar una hora.
Un fet molt curiós amb el que ens vam trobar va ser que hi havia 7 infants amb la pell més clara del normal i uns ulls verds preciosos, a més d'una nena albina. Després de marxar de Maçamba i dirigir-nos cap a Gorongosa, durant el viatge va sorgir el debat sobre tots aquests nens diferents de la resta: que si era un fet genètic, que si eren fills d'un missioner extranger alemany, que si era un tret d'albinisme, que si era una mutació.... ens preguntem quina teoria debeu tenir vosaltres o quina recolzeu, tenint en compte que no vam veure el pare, que la mare era negra, i que suposem que eren tots fills del mateix pare inclosa l'albina.
Al cap de 2, 30 hores d'estar embotits altre cop al cotxe, arribem a la missão de Gorongosa on es pensen que som un grup de casats. Un cop arreglat el malentés ens porten a les habitacions tot i que l'Arnau i la Clara van ser marit i muller per un dia. Just després de dinar ens tornem a embotir al cotxe (aquest cop 11 persones) cap a Nhankuku a veure les cascades. 40 minuts en cotxe i 40 més caminant, travessant camps de cultiu i amb paisatges impressionants. Passats uns 30 minuts caminant, amb la cascada davant, en quedaven 10 d'escalada quasi trepant per les lianes dels arbres i arrebossar-nos en la sorra. De baixada, un coet al cul per tal d'arribar abaix abans que es fes massa fosc. Un cop al cotxe amb molt poca llum del cotxe ens tornem a embotir al cotxe: 2 davant, 5 al mig i 4 al maleter. Vem tornar a la missió just per sopar enterar-nos que ens quedariem allà un dia més i anar a dormir, ens haviem d'aixecar a les 4,30
El dia següent cap al parc a veure molts animals. Ens aixequem quan la gent marxa a dormir i entrem al cotxe encara de nit. Aribem al parc a les 6,30 del matí després d'estar anxovats al cotxe. Paguem un preu més elevat del que esperavem i ens dividim mitjançant un joc d'atzar en el cotxe del padre José i en el cotxe safari. Comencem la ruta de tres hores en la qual veiem un nyu solitari, cocodrils, "pumbas" (facocers), gasel·les i derivats, aus diverses, macacos, més pumbas i alguna que altra gasel·la. Dinem en un buffet lliure, on ens posem les botes de postres de xocolata, melindros, peix espasa i patates fregides. Després de dinar altre cop al cotxe per veure els troços de parc que ens haviem saltat pel matí, ens dirigim a veure els hipopòtams i cap al final del camí STOP, no es pot passar, ens quedem sense veure els hipopòtams. Anem per diferents camins sense cap direcció concreta fins que al arribar a una gran esplanada decidim tornar a l'entrada i recollir al padre José que fa tres hores que ens espera. Tornem decebuts: ni zebres, ni lleons, ni pingüins, ni girafes, ni orques, ni lleopards, ni vaques, ni caballs, ni unicorns, ni foques, ... quan de sobte un crit va despertar els pensaments depriments i mig somiant - PARA PARAAAA!! TIRA ENRERE, ENRERE, ENRERE, ENRERE!! - l'Eli no recordava que la conductora no sabia català a causa de l'emoció fins que la Clara va traduir-ho. Vuit coma trenta-dos metres enrere aproximadament una lleona amb els seus dos cadells ens esperaven mig amagats. Baixem finestres i sortim del cotxe per fer unes bones fotos, inconscients que els 3 animalons estaven a uns 20 metres de nosaltres. Tornem tots contents cap a Gorongosa.
Un cop allà la Laia va anar directa al llit. Després de sopar mentre xerràvem tots a una saleta, apareix la Laia blaaaanca com la neu demanant ajuda, la Clara i el Jofre es van aixecar i van anar fent parades pel camí cap al lavabo per vomitar. Al cap d'una estona l'anem a veure tots i ens la trobem asseguda al llit fent broma com cada dia sobre el suero i el seu bon gust. Marxem tots a dormir i comença la party. A les 22 hores la Maria no pot dormir i es mareja una mica, dona un parell de voltes per l'habitació i torna al llit. 15 minuts després sent com l'Eli s'aixeca i marxa corrents. Al veure que no torna, la Maria s'aixeca a veure com està i es mareja a mig camí. Al arribar al lavabo el Jofre era a la porta i l'Eli dins. La Maria corre cap a l'altre lavabo i vomita. Totes dues vomitant i el Jofre anant d'una lavabo a l'altre per si necessitaven res. Una nit mogudeta. La missa del dia següent només comptava amb el Pablo, la Clara, l'Arnau i el Gela, tot i que no tota l'estona. Per la tarda, després de descansar uns i dinar els altres ens embotim altre cop al cotxe per començr el viatge de tornada per asfalt: més llarg però més tranquil.
A l'hora de sopar no tots ho fem. Poc poc i un a un anem marxant a les habitacions: estem cansats, malalts i tenim son.
Demà serà un altre dia.
Vaja que aixó té pinta de ser les sobres de la xocolata amb melindros, i es queeee posar-se les botes de segons que i a segons quin paííís, aixó si que ès una aventura!; però, que no en teniau prou amb la "simple" aventura africana?.
ResponEliminaApa, a recuperar-se.
GENT JOVE...PA TOU!...Vol dir que quan ets jove no penses en les consecuencies sino en alló que ens ve de gust.MCarme
ResponEliminaeoeoe!! que tal? amb el culet fi noies? es normal si quan anem de campaments els "perfects" se'n veuen pocs... si esteu allà pos mes finets!! llàstima de la febre... com van les coses ara?
ResponEliminaAquí pos festes de Gràcia i aquestes coses cada any em sembles mes rutinàries aix aprofiteu el que veieu allà!!
Arnau clara no més us faltarà l'anell jejeje vull veure fotos dels cadells eh!!
petons!!
Lorena Iglesias TV3 barcelona