En aquesta població, de les més mancades de recursos de la província, no tenen cap mitjà de transport i la majoria de famílies han d'anar a buscar l'aigua a peu. És un viatge d'un dia sencer per carregar un bidó de 20 litres d'aigua damunt del cap per cada jove o adult i, en el cas de bicicleta, 3 bidons de 20 litres lligats al portaobjectes.
| ||
| ||
El fet de tenir aigua permetrà a aquesta comunitat plantejar-se conrear alguns fruits per poder alimentar-se i vendre com tomaqueres, patates, mandioca (la base de la seva alimentació) i col. Actualment tenen gallines, paons i cabres que no fan servir per alimentar-se, sinó per comerciar a la carretera principal a canvi de meticais (la moneda del país) o altres tipus de productes: bidons per l'aigua, terrissa, estris de cuina, roba, aliments varis, etc...
Per fer que el pou es mantingui útil durant més temps ells mateixos es construeixen tubs de ciment per evitar que les parets cedeixin i la posterior tapa que faran pel pou evitarà que qualsevol animal o persona pugui caure i embrutar la font d'aigua.
Aquells que no tenim manca d'aigua no en som conscients de tot el que pot significar viure supeditat a aquesta. Dels 30 dies d'un mes, 15 estaríem anant i tornant a buscar aigua, rentaríem roba 1 vegada al més (prop del pou, és clar) i mantenir la nostra higiene personal seria innecessari. Comerciant estaríem diàriament de 8 a 12 hores (això suposant que fóssim homes i tinguéssim res per comerciar) o tenint cura dels nostres fills (de 5 a 13 per dona o família).
Tot i així, el conreu a les zones rurals no té rotació, ni guaret i esgoten la terra. D'altra banda, no són de regadiu, sinó que només es rega quan plou i depèn de la pluja que les collites surtin endavant o no. Però això és un altre tema que ja parlarem un altre dia.
Fins ara!!
Ei, que ve llegir tot això; jo ja m’hi trobo, i amb les foto encara més.
ResponEliminaUs en sortiu amb el portuguès? Que les classes “maestros”? Ja heu fet servir la farmaciola? Com van les panxes?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBona feina.
ResponEliminaPetons
Àlex, tiet de la Clara
;-)
aix!!! molts petons a tots!! tinc 5 minuts per connectarme! quin goig saber que en fi esteu vius jejeje tot bé? veig que si!!! gaudiu que tot això és irrepetible!
ResponEliminaLorena